Mides

Ni més ni menys, anem prenent mides. Per una banda el petió ja fa 22 centímetres i pesa 480 gràms. No està gens malament oi? Des de que vam saber que estàvem prenyats que vam tenir clar que les mides del petit no serien petites. Ho vam suposar vaja... tenint en compte que tots dos som, podríem dir, una mica "grossos", doncs clar, el resultat ha de ser...
Però no són només aquestes les mides que hem pres. A banda d'això hem anat a buscar una calaixera (còmoda, còmoda pel nen, còmoda la isabel per poder-lo canviar... i jo que sé...) en fi, que el senyor IKEA ja ens considera els amics íntims (229 €)
Però encara falta el cotxet (626 €), més, naturalment, tota la robeta, llençolets, llitet, punyetetes... ja anirem fent llista dels preus, en el proper correu us explico com n'és de complicat triar un carret... imagina el nom!!! En fi, que diuen que els nens venen amb un pa sota el braç... però a sota de l'altre hi porten el tiquet. Però desesperem ja ho va dir tot un lluitador: prefiero morir de un quinqué que vivir siempre atornillado.

M'agradaria acabar, tot i que no té res a veure amb una frase que vaig sentir fa pocs dies, és totalment real i a mi em va sorprendre:
- No se hizo nada, fue el accidente de moto más tonto de su vida, pero se mató
Pos eso...

The Godfather

Sí, sóc jo, sóc aquí. Aquell que manegarà els fils, El Padrí.
Una connexió empàtico-telepàtica m'uneix amb el meu fillol, des de bon començament m'ha reconegut. Des de la Gola del Ter, on quatre llàgrimes emocionades van fer possible aquest enllaç.

Pobres... la primera patada no ha estat sinó un avís, un "sóc aquí i vinc per quedar-m´hi" dur com un cop de roc. Sota les meves ordres ha començat la seva tirania. Els vòmits i els desitjos no són res més que l'inici de la més llarga extorsió, un xantatge de per vida.

... i jo sóc el padrí ...

patadetes

En fi... ja ha donat la primera patadeta. La pregunta és: qui ha donat la primera patadeta? El tema del nom ja l'aclarirem, però d'entrada dir que es el nostre fillet. Caldria, potser, tirar una mica enrera i explicar d'on ve tot plegat.
Jo em dic Adrià i la meva companya es diu Isabel, fins aquí no hi ha cap expedient X. El cas és que fa 20 setmanes que estem prenyats (repeteixo, prenyats, emprenyats a voltes, però en tot cas no fa 20 setmanes). Hem passat moments de tot: alegria, joia, tristesa, por... t'agrada conduïr?
Ara com ara, però, tot va vent en popa o, dit en català, tot va com una seda.
Doncs bé, tot i que tirarem endavant i endarrera per anar-vos posant al dia, només dir que avui hem notat la primera patadeta. Quan es diu això tothom diu: uiiii serà futbolista... Doncs no!!! ja us dic jo que no, si surt a mi jaurà al sofà 12 hores al dia i si surt a la Isabel... també, per tant difícilment aprendrà a fer filigranes amb els peus (jo no en sé fer ni amb les mans...).
D'altra banda es pot assemblar al seu padrí, en Jordi, ja l'anireu veient per aquí (diuen que els nens s'assemblen als padrins) i, per tant, tampoc jugarà a futbol.
En fi, per aquí ens anirem trobant... la Isabel, en Jordi, la Marta (companya d'en Jordi i bona amiga) i jo mateix, l'Adrià, es tracta d'explicar a tothom com va avançant l'embaràs...
Aviat més...

Bon vespre

hola,
avui començo a escriure.....