Ja falta poc... l'àlien es mou, intenta sortir i a la panxa de sa mare de vegades hi apareixen bonys. És el preludi, l'avís, un ves que vinc en tota regla. Fins ara he parlat d'Ell, de l'Arnau, una cosa tan petita, però que fa girar tot un món al seu voltant.
Des de fa gairebé vuit mesos hi ha dues persones (la mare i el pare) que no paren de fer contes de la lletera. És com la loteria. En aquest cas però no saben que se n'ha de fer del premi.
Els primers tipus de contes comencen amb la frase " I si...?" i ells, els pares, donen voltes i més voltes a tots els " I si? " buscant solucions o respostes a problemes que segurament encara ni existeixen.
La frase en el segon tipus comença amb un " Vols dir que...? ". Aquí el problema no és tant l'Arnau com ells mateixos i fa referència a tot alló que s'ha de tenir preparat o previst per quan arribi.
El tercer tipus de conte és el " Quan... " . Vindria a ser una declaració de bones intencions, tot alló que voldràn i no voldràn per l'Arnau.
L'últim tipus de conte és més privat. Normalment se l'expliquen a ells mateixos quan se'n van o dormir, en aquells quinze o vint minuts abans d'adormir-se i acostuma a començar amb un "Seré capaç de...?" o " Seré prou bo o bona...? "
Falta menys d'un mes i ja està està tot pràcticament dat i beneit per l'arribada del meu fillol...
I si li caic malament?,
vols dir que ja li hauria de comprar la PS2?,
quan estigui amb mi farà el que voldrà,
però... seré prou bo per mereixe'l?

El Padrí