MÉS COSETES

Per aclamació popular (de la Marta, bàsicament) explicarem com camina l'Arnau, com dorm, com fa caquetes... cal?
En fi... que l'Arnau ja fa quasi dos mesos que camina -deu estar lluny- ajajajaja, doncs no fa gràcia perquè és un acudit molt "sovat". Ara com ara, pobret, camina com un ànec marejat. Perd l'equilibri sovint, avança amb les espatlles enlaire i els braços amunt... en resum, que no fa una estampa molt digne, per molt que tothom digui: oiiiii, ca macu!!! Malgrat tot, és tot un campió i no plora quan cau, s'aixeca i... tornem-hi!! És persistent (en això de caminar) i els petits fracasos no l'afecten.
Pel que fa a les caquetes, doncs com sempre, quan en té ganes atura un moment el seu incessant anar i venir i es posa a apretar en qualsevol racó. Que fàcil és la vida quan es porten bolquers, però és que es posa tant i tant bonic quan apreta!!
Finalment, menjar i dormir són dues activitats que té molt per la mà (gràcies, en part, a la tasca del papa i la mama). Dorm tota la nit sencera, tot i que no fa migdiades molt llargues i menja de tot i bé, en resum, que és un solet.
Doncs res... que ja veurem com evoluciona en el tema caminar i ho anirem comentant, no?

Ah, per cert, ja diu papa (a qualsevol cosa, des de la rentadora fins a uns bolquers) i ha trobat un substitutiu, de moment, de mama, que no escriuré perquè no ens censurin més el blog.

CLEPTOMANIA

L'Arnau ja ha "la primera" "el primer" de moltes coses. La primera denteta (ja en té 8 com a mínim), els primers passets, la primera gatejada... però, potser, el més important de tot és que ja ha demostrat, per primera vegada, la seva cleptomania. Així és, fa uns dies vam anar a una gran superfície (suficie... ¿que es suficie?, a mi no m'ables raro), és a dir, al carrefour, i va furtar un paquet de xiclets (dic va furtar perquè no va fer servir la violència, cal tenir en compte que encara no medeix ni tant sols un metre, per tant no li hagués servit de res posar-se "tonto"). Els seus papis esperàvem que agafés alguna cosa de més importància: una ampolla de licor, un pernil, els diners de la caixa, la caixera (això ho esperava el papi, la mami no), però en fi, per alguna cosa es comença. Ara li haurem d'ensenyar a marcar-se prioritats, perquè està clar que no podem viure només de xiclets. En fi, que potser no ha vingut amb un pa sota el braç però si amb un paquet de xiclets dins la bossa de la mare.
Per sort em queda poc per acabar la carrera de dret, almenys no haurem de pagar un advocat cada cop que arribi a casa amb les butxaques plenes de d'objecte furtats al carrefour.

HEROIS

Ens afecten les sèries de televisió, no ho podem evitar. Tenim ganes de posar-nos malalts perquè ens tracti el Dr. House i em aturat el temps com a la sèrie Herois que fan a TV3. De fet, encara que sembli que ha passat un any i un mes des de l'últim escrit, en realitat només han passat uns dies.
Malgrat tot hem fet un propòsit d'esmena important, a partir d'ara escriurem més sovint, o no... no sé, depèn de com vagi tot.
L'arnau? Collonut, cada dia més maco, més alt, més gran, més... més de tot. Ja té quasi 15 mesos i li falta molt poc per caminar. Vol dir això que marxarà? No ho crec, tenim nino fins als 35 o 40 a casa, que bonic!!!!
En fi, que hi ha moltes coses a explicar i prometem que ho anirem fent, amb calma però sense pausa, o com coi es digui.

Ja he arribat!!!!

Hola,
Em dic Arnau, vaig néixer fa un més, el 7 de març, però m'he esperat fins ara a presentar-me per poder aprendre a escriure una mica.
Vaig sortir amb complicacions... bé, no podem dir que fos amb complicacions, simplement no tenia ganes de sortir. Vaig esperar tot el que vaig poder i encara en el moment de néixer ho vaig embolicar tot per allargar-ho una mica més. Però aquell senyor tenia uns ferros, "fórceps" em sembla que en deia, i em va estirar pel cap. Vaig tenir el primer sentiment de ràbia de la meva vida.
Tot i això val a dir que va ser interessant sortir, si, enseguida vaig conèixer tot de persones que es veu que hauré d'aguantar durant molt de temps. Primer de tot la mare, que es diu Isabel. És molt maca i estic molt content que sigui la meva mare. Després al pare, que es diu Adrià, i que és... bé em diuen que m'assemblo a ell i jo penso: pobre de mi!!!.
Després vaig conèixer una pila més de persones, aviam si me'n recordo d'unes quantes: els avis, quatre per ser exactes, tiets i tieta (que també és la meva padrina) amb els cosinets, la Sara i en Carles. Amics dels pares, tiets, tietes i cosins dels pares, el meu padrí i la seva companya... i molta gent més que ara ja ni recordo, però que ja n'aniré parlant.
D'entrada tot va estar molt tranquil, però he descobert que si ploro tot el dia es revoluciona la casa i tothom està per mi... em sembla que seguiré plorant un temps més, m'agrada!!!

Ja hem complert

Doncs si, avui o demà, segons qui ho miri i segons quin metge ho digui ja complim. Vol dir això que ja hem complert amb tot? Nooooo. Evidentment que no. És a partir d'ara quan caldrà començar a complir realment. I ho sabrem fer? No en tinc ni idea. La bona voluntat hi serà, les bones intencions també, però potser no serà suficient.
És ara quan comencen les preguntes més importants: li sabrem canviar el bolquers? li sabrem donar el biberó? el sabrem vestir? el sabrem educar? La veritat és que les primeres preguntes a mi, personalment, em preocupen poc. De tot allò que és físic se n'aprèn... la prova està en... en fi no cal dir-ho, però pel que fa a les qüestions "espirituals" la cosa no està clara.
En fi... valgui la bona voluntat i tota la feina que ens espera... sort que tenim un padrí, sense ungles, sense... però tenim padrí, la resta ja veurem.
Per cert, potser no ha quedat clar però encara no ha nascut, pot ser a les properes hores o pot ser als propers dies. Us mantindrem informats.

Avui és el sant del meu fillol i ni s'vança ni es retrassa neix quan li dóna la gana. Un esperit lliure pren les seves pròpies decissions. Sap greu tanmateix pel pare i la mare que estan en un estat d'ansietat constant. Amb la bossa preparada i el mòbil sempre carregat, no fos cas que s'acabés la bateria en un moment inoportú.

El padrí impassible sap que quan hagi de ser serà i espera imperterrit la trucada que anunciarà el fet gloriós... I JA NO LI QUEDEN UNGLES!!!

El Padrí

Ja falta poc... l'àlien es mou, intenta sortir i a la panxa de sa mare de vegades hi apareixen bonys. És el preludi, l'avís, un ves que vinc en tota regla. Fins ara he parlat d'Ell, de l'Arnau, una cosa tan petita, però que fa girar tot un món al seu voltant.
Des de fa gairebé vuit mesos hi ha dues persones (la mare i el pare) que no paren de fer contes de la lletera. És com la loteria. En aquest cas però no saben que se n'ha de fer del premi.
Els primers tipus de contes comencen amb la frase " I si...?" i ells, els pares, donen voltes i més voltes a tots els " I si? " buscant solucions o respostes a problemes que segurament encara ni existeixen.
La frase en el segon tipus comença amb un " Vols dir que...? ". Aquí el problema no és tant l'Arnau com ells mateixos i fa referència a tot alló que s'ha de tenir preparat o previst per quan arribi.
El tercer tipus de conte és el " Quan... " . Vindria a ser una declaració de bones intencions, tot alló que voldràn i no voldràn per l'Arnau.
L'últim tipus de conte és més privat. Normalment se l'expliquen a ells mateixos quan se'n van o dormir, en aquells quinze o vint minuts abans d'adormir-se i acostuma a començar amb un "Seré capaç de...?" o " Seré prou bo o bona...? "
Falta menys d'un mes i ja està està tot pràcticament dat i beneit per l'arribada del meu fillol...
I si li caic malament?,
vols dir que ja li hauria de comprar la PS2?,
quan estigui amb mi farà el que voldrà,
però... seré prou bo per mereixe'l?

El Padrí

Resum de missatges rebuts al mòbil del padrí enviats pel pare de la criatura:
8 d'agost del 2005 21:51:46
El teu fillol ja té 5 cms comença a bulli tovalloles!
22 d'agost del 2005 20:38:12
7 cms. I ja em mira malament a les ecos
6 d'octubre del 2005 23:41:51
Dóna pel cul, segons sa mare...
11 d'octubre del 2005 14:23:25
Nen, 21 cms. 300 gr la majoria és el que li pesa la p...
21 d'octubre de 2005 12:24:00
Primeres paradetes del tendrum, i les he notades!! Serà escultor

El Padrí.

30 setmanes

Anem a "pasos agigantados" cap a les trenta setmanes. I cal preguntar-se, això és bo o dolent? Doncs simplement és!! En resum podem dir que només en falten 10 i ja tindrem l'Arnau corrent per aquí. Bé, corrent el que es diu corrent potser no seria, però si que el tindrem per aquí emprenyant.
Per part nostra podem dir que ja ho tenim tot: la robeta, la bossa, el cotxet, els bolquers, les ganes... ara ja només queda, com diu tothom, esperar. Esperar i mil proves més que encara ha de passar la Isabel. Pobreta. Cada dia li costa una mica més caminar, bellugar-se... però què vols fer-hi?
En fi, que queda pendent fer un repàs de preus i una fotografia del nen. El primer m'atabala i el segon arribarà ben aviat.

Que Déu ens agafi confessats...

LA CANÇÓ DEL COMTE ARNAU

Tota sola feu la vetlla, -muller lleial ?
Tota sola feu la vetlla, -viudeta igual ? -
No la faig jo tota sola, -comte l'Arnau,
No la faig jo tota sola, -valga'm Déu, val !-
Qui teniu per companyia, -muller lleial ?
Qui teniu per companyia, -viudeta igual ?-
Déu i la Verge Maria, -comte l'Arnau,
Déu i la Verge Maria, -valga'm Déu, val !-
On teniu les vostres filles, -muller lleial ?
On teniu les vostres filles, -viudeta igual ?-
A la cambra són que broden, -comte l'Arnau,
A la cambra són que broden, -valga'm Déu, val !-
Me les deixaríeu veure, -muller lleial ?
Me les deixaríeu veure, -viudeta igual ?-
Massa les espantaríeu, -comte l'Arnau,
Massa les espatanríeu, -valga'm Déu, val !-
Solament la més xiqueta, -muller lleial ?
Solament la més xiqueta, -viudeta igual ?
...

El Padrí